Vam anar a la Vall Ximo, Manolo i jo per a fer la pujada a Pipa. Ximo l'havia feta, però per a Manolo i per a mi era la primera vegada. La sortida va estar marcada perqué jo vaig haver d'anar a que hem fixaren el xip amb una brida, ja que estrenava unes Salomon XA Comp 3, d'aquelles que tenen un sistema de llaçada especial. Per sort vaig arribar a temps i vam començar la cursa. Molta aglomeració a les primeres rampes i durant tot el recorregut. El final de l'ascens a Pipa, molt dur, amb una mena d'escala que cal pujar. La baixada, com que havia plogut i estava plovisquejant era molt perillosa. Baixem amb molta cura i alcance per un moment a Ximo. En quant s'acaba el perill baixem corrent una senda i hostión! una arrel amagada fa que rode per terra. No passa res i continuem, Ximo em deixa al final de la pujada i entra poc menys de cinc minuts abans. Manolo ens havia deixat a la primera pujada i arriba amb prou avantatge.
A la fí, una cursa curta, dura i amb una borsa del corredor que no mereix eixe nom, perquè tan sols duu una samarreta sense mànigues. No sé si repetiré.
